Coincidència o comuncicació?
Normalment em costa bastant adormir-me, però quan dormo és difícil despertar-me….
Avui no a estat així.
Obro els ulls. Miro el rellotge automàticament com moltes ànimes adormides fan cada matí per comprovar si és l’hora d’abandonar el món dels somnis. Els seus números digitals il·luminen l’habitació amb un gran 6:16. Què faig despert? Faig mitja volta i em torno a abraçar als llençols, temorós de no poder tornar a agafar el son. Però ja és inevitable. Noto com no m’estimen. Tinc el cap totalment clar. Miro al meu voltant i contemplo a la paret de la meva dreta com la ombra llunàtica de la morera del jardí em dedica un ball a ritme de brisa matinal. Alguna cosa no va bé. Noto com em puja des de la panxa una onada de malestar general. Merda…Què passa? Em sento emboirat, trist i neguitós. Merda, em comencen a tremolar les mans!…Passen els minuts amb comptagotes i el malestar continua. Alguna cosa em crida. Per molt que intento aconseguir la calma necessària per dormir no aconsegueixo res, tot queda igual. Intento trobar una explicació del meu estat.. Pot ser que el sopar que no acabi de baixar bé? Què he menjat? res extraordi…..”Bzzzzt Bzzzzt” Un so identificat trenca la música nocturna. Un missatge de mòbil. Qui serà a aquestes hores? Estiro el braç amb força per sota del llit per trobar els pantalons, butxaca esquerra, trec el mòbil, el desbloquejo i m’encega amb la seva llum. Uns instants després puc llegir el missatge. En Marc, una gran persona per mi, m’informa que “una vegada més la realitat supera la ficció, han detingut “…”, bona nit amic meu”. MERDA MERDA I MERDA.
Em quedo pensant en el que m’ha escrit… Merda un altre cop… És igual.. no en treuré res de bo pensant-hi ara…Ja en parlarem demà amb calma.
Poc a poc, el malestar va desapareixent. Bé…crec que ha arribat l’hora de reconciliar-me amb els llençols. Lenta i tranquil·lament em vaig aconseguint relaxar… les parpelles se’m comencen a tancar…em deixo portar per la nit..segueixo el compàs de la brisa…i em vaig endinsant en la boira dels coneixements volants.
J.S
Repassant…
Repassant la meva vida.. he topat amb un mail que vaig escriure fa amproximadament 2 anys….
Evidentment m’he desenvolupat… hi han coses que segueixo pensant igual i hi han coses que no… xo el trobo francament sincert en el moment en que em trobava de la vida…. us el poso tot seguit:
“…”
” estic pensant ara….. per què collons és així la societat?? per què menysprea tant aquesta tan bella art! la més bella de les arts…. el món sense música no sabria viure!! però el problema esta en que la gent no ho valora!! i aqui estem els musics… fumuts a més no poder…. intentar arrivar a ser el millor per quedarse en una orquestra modesta…. “…” … i nose… realment penso que el món en que vivim és tan merda que millor no despertarme mai més….. Avui mateix… Estava mirant després de dinar un documental…. en que en la India i a Hollywood s’estan construint urbanitzacions en zones on hi han pumes i lleopards respectivament…i quina és la solució??? evidentment : matarlos…….. me quedat tan flipat… en serio…. no podia més…. deia que la gent estava aterroritzada pels pumes….. perque ara atacaven a la gent!! però es que si no mextranya!! els esteu deixant sense terra!!!! fills de puta!!llavors es quan se m’envà l’olla i penso en una catastrofe mundial que ens tornés a l’edat de pedra si no volem engegar a la merda aquest món… hi hauria daver 1/4 de la població que hi ha ara com a màxim….. som masses humans per pocs recursos naturals….. i em diras… si.. i qui és el que s’ofereix per morir perque els altres puguin viure bé i salvar el planeta….. jo em presento voluntari….. en serio…. aquest món ….. no et diré si la fet Déu o no… però sigui com sigui que s’hagi creat és molt… molt bonic… o alemnys ho era…..
imagina totes les grans industrializacions fetes bosc….. i viure la vida doncs passantles putes, sí, però relament en comunió amb el planeta…. ooh seria el millor… l’esperança de vida molt més baixa, d’acord… xo seria molt millor. Seria vida. I saps quin és l’error més greu de la historia? que hem volgut lluitar contre tot el que ens va en contra… fins i tot la natura…. si ara tens fred…. doncs t’abrigues… i si t’encostipes et prens medicaments…. Estic convençut que els 1rs humans no eren tan febles com nosaltres… no som res…. com sempre hem anat en contre d’això que ens fa mal…. hem oblidat a combatre-ho naturalment i per això sense els medicaments caiem molt més rapid…. se m’està anant molt la pinça… ho se…. però es que la humanitat la cagat tant….”…” vull tornar a Gaia tot el que li pertoca. Quantes matançes d’animals hem fet? Quantes especies hem arrasat? Quants animals hem matat en massa només per poder oferir un preu més bó que el competidor i així que et comprin a tu?? i per això s’han matat animals inútilment?? què està passant a l’Amazones? l’estan pelant cada dia més….. Què esta passant a l’Antartida?? si ja no en keda! on estan les moltes glaçeres que fa 50 anys encara estaven cobrint les nostres valls? “…” quants óssos panda queden? Déu meu.. .però si fins i tot hem arrasat cultures humanes… on estan els Indis americans?? sense parlar dels aztecas, els incas, els mayas….. Els putus hidalgos espanyols van aconseguir arrassar tota una civilització antiguissima….. el que va passar durant l’Holocaust és una miseria comparat amb els milions d’homes que van matar allà cruelment… sense cap sentit… només per poder habitar lliurement aquelles terres……. on vivim? em posaria a plorar…. per què no ho faig? Serà aquesta música que mentrestant m’omple alguns dels buits que la societat ha arrencat del meu cor a caixelades? “…
Recuperació?
Aquests últims dies he estat….. bé.
Sembla que em vaig recuperant de la caiguda de tardor….potser amb l’ajuda d’algun peixet… Tot i així pateixo, perque ja mateix em toca posarme a estudiar a fondo pels examens….. 15 dies… Buff tinc tan poc temps i tanta matèria…
Sento si sóc borde aquests dies…. i em torno estúpid…. ja m’ho sabreu perdonar…
Desde aqui dic adéu almenys fins al nou any… aixi que… bon nadal a tothom… us estimo.
Jordi Selva
PD: una imatge de uns quants de la classe…. sabeu qui sou?
Què és un adult?
Al matí de Catalunya ràdio han presentat una pregunta què m’ha fet pensar bastant.
Què és un adult?
Nosequi va dir “un adult és un nen inflat d’edat”.
No crec que sigui tan simple…
Un oïent comentava “un adult és com un nen però amb joguines més grans”
….. tan poca cosa?
un altre comentava “un nen passa a ser adult quan compren els defectes de la societat on viu”
a això li veig bastanta llògica….però encara afegiria: que sap qui és, no depèn de ningú, i sap què vol a la vida.
I per què?
doncs 1r “Que sap qui és”:
Si no saps qui ets, no saps com penses, si no saps com penses, no raonaràs bé les teves decisions, no seràs responsable, ni adult.
2n: “No depèn de ningu”:
Si depens d’algu, has de fer certes coses per aquest algú, no pots seguir el teu camí, estàs lligat a aquesta persona, si realment depens d’ella no seràs lliure, al no ser lliure, no depens de tu mateix, i per tant, no et pots desenvolupar com a individu, arrivaràs a ser una persona que no ets; això fa que no siguis realment adult, sinó una imatge creada artificialment.
3r: “Que sap què vol de la vida”:
Si no saps què vols de la vida no seguiràs el teu camí, no seràs tu mateix, no et desenvoluparàs com a persona i a partir d’aqui és com l’últim punt.
Ara bé, porto desde final de selectivitat buscant aquestes respostes, i no estic segur d’haver-les trobat bé. Tinc una imatge al fons de la ment de qui vull ser, què vull fer. Però tinc clar que el 2n requisit no el compleixo…tic massa influenciat per persones… i al no complir aquest requisit no sé si la idea que tinc de mi és la mateixa que tindria de no estar influenciat.
Haig de trencar, haig d’alliberar-me, haig de ser lliure per veure cap on vull volar i arribar a ser tot el que realment vull ser, per tenir la pau al meu interior i sentir que faig les coses bé, com realment vull.
Jordi Selva
